Glossari il.lustrat 
 
A-D 
E-L 
M-R 
S-Z 
  fotografia  dibuix  organografia glossari   

 


ACAULE.- Dit de la planta de tija tan curta que sembla inexistent, ja que en ser molt curts els entrenusos, les fulles surten totes juntes fent una roseta a la base.

ACÍCLIC -A.- Dit de la flor que té les peces inserides en hèlice en el receptacle.

ACÍCULA.- 1. Espina, cristall, semblant a una agulla. 2. Aculi prim i feble. 3. Fulla llarga i prima en forma d'agulla com la dels pins

ACLAMIDI.- Dit de la planta amb flors mancades de periant.

ACRESCENT.- Que continua creixent un cop format (aplicat principalment al calze).

ACTINOMORF -A.- 1. Dit de l'òrgan que té simetria radial. 2. Dit de les flors (i de les corol.les, etc.) que tenen tres plans longitudinals de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o menys radialment.

ACULÈOL.- Petit aculi.

ACULI.- Agulló o excrescència rígida i punxant que es distingeix de l'espina per la seva formació purament epidèrmica com la dels rosers i esbarzers.

ACUMINAT.- . Punta molt marcada en què terminen algunes fulles i altres òrgans laminars

ADVENTICI.- 1.Vingut accidentalment, fortuïtament; produït per una acció accidental, afegit extrínsecament. 2 Dit de la planta no indígena, al.lòctona, no completament naturalitzada.

AFIL.LE -A.- Privat de fulles (o amb fulles molt reduïdes).

AGUT -UDA.- 1. Dit de la fulla o d'altres òrgans laminars els marges dels quals fan angle agut a l'àpex. 2. Que acaba en punta fina.

ALA.- ALAT. 1.- Expansió laminar d'un òrgan (tija, pecíol, fruit, etc.). 2. Cadascun dels dos pètals laterals de les flors papilionàcies.

AL.LÒCTON.- Dit d'aquell vegetal no originari d'un territori al qual ha accedit recentment, sovint per acció de l'home.

ALTERN -A.- Fulles esparses que neixen alternadament sobre la tija, cadascuna oposada a l'anterior i a la següent.

ALVÈOL.- ALVEOLAR, ALVEOLAT. Cavitat que ocupen les llavors en certes flors.

AMENT.- AMENTIFORME. Inflorescència unisexual amb aspecte d'espiga densa, sovint pèndula.

AMPLEXICAULE.- Dit d'una fulla o un òrgan foliaci que envolta la tija i l'abracen per llur base.

ANASTOMOSAT -ADA.- 1. En anatomia, unió d'un vas amb un altre que pertany a un sistema diferent, o reunió de diferents branques que arrenquen d'un tronc comú, formant, així, com una xarxa. 2. Dit de la nervació foliar en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.

ANÀTROP -A.- Dit del primordi seminal girat 180E respecte al funicle (peu que el sosté), de manera que el micròpil ve a situar-se al costat d'aquell. La llavor que en deriva presenta rafe.

ANDROCEU.- Conjunt d'estams (i dels estaminodis, si és el cas) de la flor.

ANDROGIN -ÒGINA.- 1. Que posseeix els dos sexes, hermafrodita. 2. Que té flors masculines i flors femenines.

ANEMOCÒRIA.- Disseminació dels fruits, les espores o les llavors dels vegetals produïda pel vent.

ANELL.- Renglera de cèl.lules, sovint disposades fent una cresta, que presenten els esporangis de moltes falgueres i que en provoca l'obertura per tal d'alliberar les espores.

ANGUSTISEPTE -A.-  Bipartit per un envà (septe) estret; principalment de les silícules comprimides en què el septe longitudinal és perpendicular als costats amples. Oposat a latisepte.

ANTELÍGULA.- Apèndix membranós que presenten algunes espècies de Carex a la vora superior de la beina i en situació oposada al limbe.

ANTERA.- Part superior de l'estam que conté el pol.len i on anteriorment s'ha produit.

ANTESI.- Acte d'obrir-se la flor. Floració.

ANTÒFIL.LE.- Qualsevol de les fulles molt modificades que componen la flor, és a dir, sèpals, pètals, estams i carpels.

ANTROPOCÒRIA.- Dit d'un vegetal que resulta afavorit en la seva disseminació per l'acció de l'home.

ANTRORS -A.- Dirigit cap a l'àpex de l'òrgan on és inserit.

ANUAL.- Dit de les plantes que compleixen tot el seu cicle vital en el decurs d'un sol període de vegetació, és a dir, en un temps no superior a un any.

ANVERS.- Cara superior de la fulla i d'altres òrgans foliacis.

ÀPEX.-  Extrem superior, cim, punta, d'algun òrgan.

APICAL.- Propi de l'àpex o relatiu a ella. Oposat a basal.

APICULAT -ADA. Que acaba bruscament en un mucró o en una punta petita i ben distinta.

APOCÀRPIC -A.- Dit del gineceu d'aquelles plantes angiospermes en què cada carpel forma un pistil independent (oposat a sincàrpic).

APÒFISI.- Part externa visible i lignificada de l'esquama de les pinyes dels pins.

ÀPTER -A.- Mancat d'ales.

AQUENI.- Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor no soldada al pericarpi, que és prim.

ARAENÓS -OSA.- Que presenta pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines.

ARBRE.- Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.

ARBUST.- Planta llenyosa generalment ramificada des de la base, d'uns 5 metres d'alçària màxima, i mancada de tronc principal

ARCUAT -ADA.- Corbat en forma d'arc.

ARESTA.- Qualsevol dels apèndixs filiformes i rígids que presenta l'espiga del blat i altres plantes gramínies.

ARIL.- Excrescència nutrícia que es forma en algunes llavors com a conseqüència del desenvolupament del funicle després de la fecundació.

ARQUEGONI.- Gametangi o òrgan sexual femení del gametòfit de les arquegoniades i de la majoria de les gimnospermes, ampul.liforme, que origina i conté l'ovocèl.lula.

ARREL.- Rel.

ARRIZA.- Que no té rels.

ARTICLE.- Segment de qualsevol òrgan, més o menys delimitat per nusos o constriccions i sovint susceptible de separar-se espontàniament dels immediats.

ASCENDENT.- Que ascendeix, que va de baix a dalt.

ASIMÈTRIC -A.- No simètric.

ASTERIFORME.- En forma d'estrella.

ATENUAT -ADA.- Que s'estreny gradualment.

ÀTROP -A.- Dit del primordi seminal recte, no invertit, amb el micròpil oposat a la calaza i al funicle. Ortòtrop.

AURÍCULA.- AURICULAT, AURICULIFORME.1. Apèndix foliaci, generalment petit, de forma més o meny semblant a una orella. 2. Grup de cèl.lules generalment acolorides i diferenciades, situat en els angles d'inserció dels fil.lidis d'algunes molses.

AUTOCÒRIA.- Dispersió de les diàspores dels vegetals per acció de la planta mateixa.

AUTÒCTON.- 1.Originari del mateix país, lloc o àrea en què viu. 2. En relació amb un país, amb una zona, etc., dit dels éssers que hi viuen espontàniament.

AXIL.LA.- Part superior de l'enforcadura d'una fulla, d'una bràctea, etc., amb la tija o l'eix caulinar en què s'insereix.

AXONOMORF -A.- Dit de les rels que tenen un eix principal clarament més desenvolupat que els laterals.

 
 
BAIA.- Fruit indehiscent simple d'epicarpi prim (la pela) i el mesocarpi i endocarpi carnosos (la polpa), com ara els tomàquets.

BARBULAT -ADA.- Dit dels pèls que tenen apèndixs laterals curts.

BASAL.- Propi de la base o relatiu a ella. Oposat a apical.

BASIFIX -A.- Dit de les anteres inserides per llur base al filament de l'estam.

BEC.- Punta més o menys ben delimitada, sovint, força llarga i gruixuda, en què terminen alguns fruits.

BEINA.- 1. Estructura anatòmica que embolcalla totalment o parcialment un òrgan. 2. Base eixamplada d'algunes fulles, que envolta totalment o parcialment la tija.

BIDENTAT -ADA.- Que termina en dues dents.

BIENNAL.- Dit de la planta el cicle vegetatiu de la qual comprèn dos períodes vegetatius, és a dir, que viu més d'un any i menys de dos.

BÍFID -A.- Dividit parcialment en dos lòbuls o parts iguals per una clivella medial.

BILABIAT -ADA.- Que té dos llavis. S'aplica sobretot al calze i la corol.la.

BILATERAL.- Dit de les flors (i de les corol.les, etc.) que tenen només dos plans longitudinals de simetria perpendiculars entre ells.

BIPALMAT -ADA.- Doblement palmat; palmat amb segments també palmats.

BÍPAR -A.- Dit del tipus de ramificació cimosa en que les branques laterals neixen per parells oposats.

BIPINNAT -ADA.- Doblement pinnat, dit sobretot de les fulles pinnades els folíols de les quals són també pinnats.

BISEXUAL.- Que té dos sexes, hermafrodita

BRÀCTEA.- BRACTEAT, BRACTEÏFORME. Òrgan foliaci, situat vora les flors, d'estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, de mida, de coloració, etc., diferents d'aquestes.

BRACTÈOLA.- BRACTEOLAT. Petita bràctea situada en el mateix pedicel de la flor i més o menys diferent de les bràctees situades sobre el peduncle de la inflorescència.

BRAQUIBLAST.- Branca petita de creixença limitada, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acostades.

BULB.- BULBÓS. Òrgan, ordinàriament subterrani, format per una tija curta i engruixida que treu arrels per la part inferior i està recoberta de fulles membranoses o carnoses disposades a manera d'esquames. Popularment els bulbs típics s'anomenen de forma genèrica, cebes.

BULBIL.LE.- 1. Petit bulb que neix a l'axil.la d'una fulla carnosa o esquama d'un altre bulb. 2 Gemma no subterrània transformada en òrgan de multiplicació vegetativa, amb aspecte de petit bulb; com els que es formen en alguns Allium allà on normalment hi hauria una flor.

 
 
CADUCIFOLI.- Dit de l'arbre i de l'arbust que, com l'ametller o el roure, perd el fullatge cada any amb l'arribada de l'estació desfavorable.

CALÀZA.- 1. En els primordis seminals de les plantes fanerògames, part basal de la nucel.la en contacte amb el funicle, on es ramifica el feix conductor procedent d'aquest per a dirigir-se als teguments. 2. Punt terminal del funicle.

CALCÍCOLA.- Que habita en terrenys o sòls calcaris.

CALCINAL.- Calcari.

CALICLE.- Verticil extrafloral, amb aspecte de calze, integrat per bràctees i que neix sota el veritable calze.

CALIPTRE.- 1. Diferenciació de la punta de l'arrel, en forma de didal o de beina, que protegeix el meristema apical. 2. En les molses, part superior de l'arquegoni, en forma de còfia, que recobreix totalment o parcialment la càpsula.

CAL.LUS.- 1. Teixit parenquimatós que es forma sobre les ferides en un vegetal. 2 Acumulació de cal.losa que es diposita a la paret cel.lular. 3. En les espiguetes d'algunes gramínies, zona engruixida a l'extrem superior de cadascun dels articles del raquis, situada immediatament dessota de la flor.

CALZE.- Verticil extern del periant d'una flor format pels sèpals, generalment herbaci i verd i poc vistós.

CÀMBIUM.- Meristema secundari que dóna lloc a la formació del súber i a la creixença, en gruix, del tronc i de l'arrel.

CAMÈFIT.- D'acord amb la classificació dels vegetals de Raunkjaer, planta que durant els períodes desfavorables conserva gemmes perdurants aèries a menys de 25 centímetres del sòl.

CAMPANULAT -ADA.- Que té forma de campana.

CAMPILÒTROP.- Dit del primordi seminal girat respecte del funicle, en posició transversal.

CANICULAT -ADA.- Proveït de canalicles (petits canals).

CAPÍTOL.- Inflorescència de flors sèssils disposades sobre un receptacle comú, en forma de disc o de con, i voltada d'un collar o involucre de bràctees.

CÀPSULA.- 1. Fruit sec i dehiscent que prové d'un ovari pluricarpel.lar i que conté generalment moltes llavors. 2. Esporangi dels briòfits.

CARENA.- 1. Conjunt que formen els dos pètals inferiors d'una corol.la papilionàcia. 2. Pètal inferior de les polígales. 3. Relleu longitudinal de la tija estriada de les cues de cavall o del fruit de les umbel.líferes.

CARIOPSI.- Fruit sec, indehiscent, amb el pericarpi íntimament adherit a la llavor.

CARNÓS -OSA.- Dit d'un òrgan (tija, fulla, arrel, etc.) moll i suculent.

CARPEL.- 1. Qualsevol de les fulles modificades que, soles o amb altres, formen el gineceu o receptacle portador dels primordis seminals. D'una amb una o soladades entre elles es replegen i es tanquen per formar un o més pístils.

CARPÒFOR.- Part superior del receptacle que, en algunes flors, sosté el gineceu, i posteriorment el fruit a guisa de pedicel.

CARTILAGINÓS -OSA.- De consistència més o menys dura semblant al cartílag.

CASC.- Peça floral (pètal, sèpal, etc.) en forma de casc.

CASMOGÀMIA.- Pol.linització en què l'estigma pot rebre pol.len aliè perquè aquesta s'acompleix quan la flor és oberta (oposat a cleistogàmia).

CATAFIL.LE.- Fulla escamiforme situada per damunt dels cotilèdons i per sota dels nomofil.les, que recobreix els borrons i forma, carregat de substàncies de reserva, els bulbs.

CAULESCENT.- Dit de les plantes de tija aparent, fàcilment distingible.

CAULIFLÒRIA.- Formació de les flors i, consegüentment, dels fruits, al tronc i a les branques velles.

CAULINAR.- Relatiu o pertanyent a la tija.

CECIDI.- Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment per paràsits.

CEL.LULOSA.- Polisacàrid macromolecular, format per unitats de glucosa, principal constituent de les parets cel.lulars dels vegetals superiors, dels quals representa, en pes, la tercera part.
 
CEL.LULÒSIC -A.- Que conté cel.lulosa.

CENOCÀRPIC -A.- Dit del gineceu que té dos o més carpels soldats.

CERA.- Lípid simple, èster d'un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal i que hom obté de les plantes i del regne mineral.

CESPITÓS -OSA.- Dit de l'agrupació d'individus, de branquillons, de carpòfors, etc., que, pel fet de presentar-se reunits en conjunts densos i perpendiculars al substrat, recorden la gespa.

CIATI.- Inflorescència pròpia de les eufòrbies, integrada per una flor femenina central llargament pedunculada, cinc grups de flors masculines reduïdes cadascuna a un sol estam i un involucre en forma de copa constituït per cinc bràctees i acompanyat de quatre o cinc peces nectaríferes de forma (generalment el.lipsoide o semilunar) i de color característics.

CICLE VITAL.- Conjunt de canvis que experimenta un organisme o generacions sexuals d'organismes des de la fecundació de l'ou fins a la producció de gàmetes.

CÍCLIC -A.- Dit de la flor que té les peces en verticils.

CILI.- 1. Pèl o òrgan semblant a un pèl que, en agrupació, forma una franja marginal com les pestanyes a les vores de les parpelles. 2. Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície d'algunes cèl.lules, tant d'éssers unicel.lulars com d'éssers pluricel.lulars, animals o vegetals.

CIMA.-  Inflorescència en què l'eix principal és ultrapassat pels secundaris, aquests pels terciaris, etc. Cima escorpioide: cima amb els eixos laterals, únics, a un sol costat del principal. Cima helicoide: cima amb els eixos laterals, únics, a l'un i a l'altre costat del principal.

CIMÓS -OSA.- Relatiu o pertanyent a la cima d'una planta. 

CINCÍ.- Cima escorpioide.

CINORÒDON.- Fructificació dels rosers (gènere Rosa), constituïda per diferents núcules incloses dins un receptacle en forma de copa d'obertura estreta.

CÍPSELA.- Aqueni format per més d'un carpel.

CIRCELL.- Òrgan filamentós, prènsil, que presenten certes plantes i que els serveix per a arrapar-se als cossos veïns.

CISTÒLIT.- Concreció de carbonat de calci característica de les cèl.lules epidèrmiques de les acantàcies, les moràcies i les urticàcies.

CLADODI.- Tija comprimida lateralment semblant a una fulla.

CLAVAT -ADA.- Claviforme

CLAVIFORME.- Que té forma de clau.

CLEISTÒGAM -A.- Dit de les flors que no arriben a obrir-se i es fecunden amb el pol.len propi. Oposat a casmògam.

CLOENDA.- Envà, paret de separació en un òrgan.

CLUSA.- Fruit sec dividit en compartiments monosperms, com el de les labiades i boraginàcies.

COC.- Carpel d'un fruit sincàrpic, individualitzat i de forma globosa.

COLÈNQUIMA.- Teixit vegetal de sosteniment format per cèl.lules que tenen les parets fortament engruixides per dipòsits de cel.lulosa.

COLP.- Solc d'un gra de pol.len per on pot emergir el tub pol.línic, gràcies a la finor que hi ateny l'exina.

COLUMNA.- En algunes gramínies (com Stipa), porció inferior de l'aresta, més gruixuda que la porció apical (seta) i generalment retorçada.

COMPOST -A.- Fulla formada per diferents porcions laminars independents anomenats folíols.

COMPRIMIT -IDA.- Dit d'un òrgan que, en comptes de tenir secció transversal circular, la té el.líptica o més o menys laminar, com si hagués sofert pressió lateral.

CONCOLOR -A.- Del mateix color

CONCRESCENT.- Dit de diversos òrgans o parts que creixen junts.

CONDUPLICAT -ADA.- Dit de la fulla, el pètal, etc., plegats en doble en el sentit de la llargària.

CONNAT -A.- Unit a un altre des de la naixença.

CONNECTIU.- Part mitjana i estèril de l'antera, que uneix entre elles les dues teques.

CONNIVENT.- Dit dels òrgans (estams, pètals, etc.) que es posen en contacte o quasi per llur àpex sense ésser, però, soldats entre ells.

CONSTRET.- Que presenta un estrenyiment.

CONTRET -A.- Que presenta una reducció de volum.

CONVOLUT -A.- Enrotllat o de parts enrotllades a manera de corn.

CORAL.LOIDE.- Que té forma o aparença de coral.

CORDAT -ADA.- Cordiforme.

CORDIFORME.- Que té forma de cor.

CORIACI -ÀCIA.- Que té la consistència del cuir.

CORICÀRPIC.- Apocàrpic.

CORIMBE.- Inflorescència en què els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell.

CORISÈPAL.- Dialisèpal.

CORM.- Cos de les plantes que presenten una autèntica diferenciació en òrgans (arrel, tija i fulles).

COROL.LA.- Verticil intern del periant de la flor, generalment de coloració viva i vistent.

COROLOGIA.- Ciència que s'encarrega de l'estudi de les àrees de distribució dels éssers vivents.

CORONA.- 1. Conjunt d'apèndixs que surt a la part interior de la corol.la de certes flors. 2. Conjunt de les lígules perifèriques dels capítols d'aquelles compostes que presenten un disc central de flors tubuloses.

CÒRTEX.- Capa externa, superior o inferior, del tal.lus dels líquens d'estructura estratificada. COSMOPOLITA.- Dit d'aquell vegetal que es troba a tot arreu del món o gairebé.

COSTA.- Sortint recte i estret que fa resalt a la superfície d'un fruit, d'una fulla, etc.

COTILÈDON.- Primera fulla, o fulla del primer parell de fulles, desenvolupada per l'embrió d'una planta fanerògama.

CRAS, -SA.- Suculent, carnós.

CRENAT -ADA.- Dit d'una fulla que presenta dents poc sortints i arrodonides.

CRENULAT -ADA.- Que presenta petites dents corbes en el seu marge.

CRESP -A.- Arrissat formant ondes molt petites.

CRIBÓS -A.- Proveït de septes perforats.

CRUCIFORME.- Que té forma de creu.

CUCUL.LAT -ADA.- En forma de caputxeta.

CUNEAT -ADA.- Cuneïforme.

CUNEÏFORME.- Que té forma de tascó.

CÚPULA.- En les fagàcies, involucre acrescent llenyós que embolcalla la base del fruit (com el didal de la gla) o n'inclou uns quants (com el pelló de les fages i el de les castanyes).

CUSPIDAT -ADA.- Que termina en punta.

CUTÍCULA.- Capa complexa, impermeable, aïllant i resistent, que es diposita sobre la superfície externa de les cèl.lules epidèrmiques de les plantes.

CUTINA.- Substància cèria que es troba entre les fibril.les cel.lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes de la part aèria de les plantes, amb excepció dels pètals, i que constitueix la cutícula.

 
 
DECUMBENT.- Dit de la tija que es decanta o mig s'ajeu.

DECURRENT.- Dit de la fulla el limbe de la qual s'estén tija avall i forma una ala o cresta al llarg d'aquesta.

DECUSSAT -ADA.- Fulles oposades, disposades en parells cadascun en angle recte respecte als dos parells immediats superior i inferior.

DEFLEX -A.- Tombat o corbat cap avall.

DEHISCÈNCIA.- Acció d'obrir-se naturalment un òrgan clos (el pericarpi de certs fruits, l'antera d'un estam) per deixar anar el seu contingut (llavors, pol.len).

DEHISCENT.- Que s'obre espontàniament. Oposat a indehiscent.

DENTAT -ADA.- Proveït de dents.

DENTICULAT -ADA.- Proveït de denticles o petites dents.

DIAGRAMA FLORAL.- Expressió convencional, equivalent a un tall transversal idealitzat, en què es representen per projecció les diferents peces de la flor.

DIADELF -A.- Dit de la flor o l'androceu en què els filaments estaminals són concrescents formant dos grups o fascicles.

DIALIPÈTAL -A.- Dit de la flor o de la corol.la que té els pètals lliures.

DIALISÈPAL -A.- Dit de la flor o del calze que té els sèpals lliures.

DIALITÈPAL.- Dit de la flor o del perigoni que té els tèpals lliures.

DIAQUENI.- Fruit que, a la maturitat, se separa en dos fragments (amb caràcter d'aqueni), com el de les umbel.líferes.

DIÀSPORA.- Unitat funcional de disseminació de les plantes, com per exemple els fruits, les espores, les llavors o els fragments de la planta mare.

DICASI.- Inflorescència cimosa, cada eix de la qual produeix, per davall la flor terminal, dues branques oposades.

DICÒTOM -A.- Dit de la ramificació en què els eixos secundaris s'originen per bifurcació de l'àpex de l'eix principal en dos eixos secundaris equivalents, típica de tal.lòfits, briòfits i licopodis.

DÍDIM -A.- Dit dels òrgans que formen parella, com els dos mericarpis del fruit de les biscutel.les.

DIFÚS -A.- Lax.

DIGITAT -ADA.- En forma de dits.

DÍMER -A.- Que consta de dues parts.

DIOIC -A.- Dit de la planta que té les flors masculines i les flors femenines en individus distints.

DIPLOCLAMIDI -ÍDIA.- Dit del periant (i de la flor) que consta de dues cobertes.

DISCOLOR -A.- De dos colors o més.

DISPERM -A.- Que conté dues llavors.

DISTAL.- Dit de la part d'un òrgan més allunyada de la base o del punt d'origen.

DÍSTIC -A.- Disposat en dos rengles verticals oposats.

DIVARICAT -ADA.- Dit de la branca que divergeix segons un angle molt obert.

DORSIFIX -A.- Fixat pel dors; dit especialment de les anteres que s'insereixen al filament per llur part dorsal

DRUPA.- Fruit monosperm, de mesocarpi generalment carnós i endocarpi llenyós i dur, que forma el pinyol i tanca la llavor.

DRUSA.- .

DURAMEN.- Cor d'un arbre, constituït per elements conductors ja inactius, impregnats de tanins i resines.



 
 
 
A-D 
E-L 
M-R 
S-Z