MARCESCENT.- Que es marceix sense caure.

MATA.- Planta més o menys llenyosa, baixa, de tronc curt que treu branques prop de terra, com la farigola o el romaní. 

MEDIAL.- Situat al mig.

MEDIFIX -A.- Inserit a fixat per la seva zona mitjana.

MEDUL.LA.- 1 En la tija i l'arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars. 2. Part interna del tal.lus dels líquens i d'algunes algues.

MEGÀSPORA.- Espora comparativament grossa formada en els megasporangis, que en germinar origina un macroprotal.lus femení.

MEGASPORANGI.- Esporangi que origina megàspores.

MEGASPOROFIL.LE.- Fronda d'una planta vascular portadora de megasporangis.

MEMBRANÓS -A.- Semblant a una membrana.

MERICARPI.- Porció, normalment monosperma, en què es divideix un fruit susceptible de fragmentació.

MERISTEMA.- Teixit vegetal de tipus embrionari, integrat per cèl.lules no diferenciades capaces de dividir-se.

   MESOCARPI.- Part intermèdia del pericarpi entre l'epicarpi (o exocarpi) i l'endocarpi.

MICORIZA.- Agrupació simbiòtica d'una arrel amb un fong.

MICRÒPIL.- Obertura apical del tegument del primordi seminal.

MICRÒSPORA.- Espora relativament petita formada en els microsporangis, pròpia dels pteridòfits heterosporis, que origina un microprotal.lus.

MICROSPOROFIL.LE.- Fronda d'una planta vascular que produeix microsporangis.

MONADELF -A.- Que té els estams units formant un sol feix.

MONILIFORME.- Que té una forma que recorda un enfilall de granets.

MONOCARPEL.LAR.- Que consta només d'un carpel.

MONOCASI.- Inflorescència cimosa en què cada eix successiu produeix una sola branca.

MONOCÈFAL -A.- Dit de la tija o rama que porta solament un capítol.

MONOCLAMIDI -ÍDIA.- Dit de la flor que té un sol verticil periàntic.

MONOIC -A.- 1. Dit de les plantes que tenen flors masculines i flors femenines en un mateix individu. 2 Dit de les molses que tenen arquegonis i anteridis en un mateix peu.

MONOPODI.- Eix principal d'una planta que creix indefinidament, perquè conserva sempre un punt vegetatiu apical, i va donant ramificacions laterals.

MONOSPERM -A.- Que té una sola llavor.

MÓRA.- 1. Infructescència de la morera. 2. Fruit complex, comestible, de l'esbarzer, compost de nombroses drupes petites disposades sobre un receptacle cònic. 

MUCRÓ.- Punta curta, recta i aguda situada a l'àpex d'un òrgan.

MUCRONAT -ADA.- Terminat en mucró.

MULTIFLOR -A.- Que porta moltes flors.

MURICAT -ADA.- Que té la superfície coberta de puntes curtes i amples a la base.

MÚTIC -A.- Sense aresta o mucró terminal

NECTARI.- Òrgan glandular que secreta nèctar, generalment situat dins la flor.

NERVACIÓ.- Nervadura.

NERVADURA.- Conjunt i disposició dels nervis, especialment dels nervis de les fulles.

NERVI.- Qualsevol dels feixos vasculars que hi ha en el limbe de les fulles i altres òrgans de naturalesa foliar, sovint ben visibles a manera de ressalts filiformes de disposició característica.

NOMOFIL.LE.- Fulla normal, situada en la successió foliar entre els catafil.les i els hipsofil.les.

NOU.- 1. Fruit de la noguera. 2. Nom donat al fruit d'altres vegetals que té una certa analogia amb la nou. 

NUCEL.LA.- Part interna del primordi seminal formada per teixit diploide de l'esporòfit.

NÚCULA.- Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor (monosperm) i de coberta o pericarpi llenyós.

NUS.- 1. Qualsevol dels indrets de la tija, idealment en forma de disc transversal i sovint engruixits, d'on neixen les fulles, les branques, etc. 2. Protuberància en el cos d'una planta. 3. Defecte de la fusta, corresponent a la base d'una branca morta inserida en el tronc.

NUTANT.- Penjant.

OBLANCEOLAT -ADA.- En forma de ferro de llança invertit.

OBOVAT -ADA.- De forma ovada invertida, amb la part ampla a l'àpex.

OBPIRAMIDAL.- En forma de piramide invertida.

OBTÚS -USA.- Dit de les fulles o altres òrgans laminars els matges dels quals són arrodonits a l'àpex. No agut, no acabat en punxa.

ÒCREA.- Beina membranosa que ordinàriament, a la base de la fulla d'algunes plantes, envolta la tija.

OLIGOCÈFAL -A.- Que porta pocs capítols.

ONDULAT -ADA.- Que fa ones.

OPERCLE - Aparell o element que, a manera de tapadora, serveix per a tancar certes obertures, o que està destinat a desprendre's d'un òrgan en l'acte d'obertura, com la part apical de certes càpsules o esporangis.

OPOSAT -ADA.- Dit de les fulles (i altres òrgans) inserides en posició enfrontada, dues a cada nús.

ORBICULAR.- De contorn circular.

ORELLETA.- Aurícula.

ORGANOGRAFIA.- Branca de la zoologia i de la botànica que té per objecte la descripció dels òrgans dels animals i de les plantes. 

ORNITÒFIL -A.- Dit de la planta i del tipus de pol.linització en què el pol.len és transportat pels ocells.

ORTÒTROP -A.- Relatiu o pertanyent al primordi seminal recte.

OSTÍOL.- Petit orifici, boca d'un estoma, d'un conceptacle.

OVARI.- Part basal i generalment més grossa del pistil que conté els primordis seminals.

OVAT -ADA.- Oblong i curvilini, especialment més ample d'un cap que de l'altre. Oval.

OVOCÈL.LULA.- Gàmeta femení que no posseeix capacitat de locomoció.

ÒVUL.- Gàmeta femení elaborat per l'ovari que, després d'haver estat fecundat, és capaç de desenvolupar un nou organisme.

OVOIDE.- Que sembla un ou per la seva forma.

PALADAR.- Protuberància del llavi inferior de la corol.la personada que clou la gola.

PALLETA.- Bràctea o esquama que acompanya a certes flors.

PALMAT -ADA.- Que té una forma o una disposició semblant a la d'una mà amb els dits estesos.

PALMATICOMPOST -A.- Dit de la fulla composta els folíols de la qual arrenquen tots de l'àpex del pecíol.

PALMATÍFID -A.- Dit de la fulla o d'un altre òrgan laminar de nervadura palmada dividit com a màxim fins a la meitat en porcions o lòbuls.

PALMATILOBAT -ADA.- Palmatífid, però de lòbuls més o menys arrodonits.

PALMATINERVI -ÈRVIA.- De nervadura palmada.

PALMATIPARTIT -IDA.- Dit de la fulla o d'un altre òrgan laminar palmat amb divisions que van més enllà de la meitat del limbe però que no atenyen el pecíol.

PALMATISECTE -A.- Dit de la fulla o d'un altre òrgan laminar palmat amb divisions que arriben a tocar de la inserció del limbe amb el pecíol.

PANÍCULA.- Inflorescència composta de tipus racemós, formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïms.

PAPILIONACI -ÀCIA.- Semblant a una papallona. Dit de la corol.la (i per extensió de la flor) dialipètala que consta d'un pètal superior gros (estandard), dos pètals laterals (ales) i dos d'nferiors més o menys concrescents o connivents (carena).

PAPILIONAT -ADA.- Papilionaci.

PAPIL.LA.- Cèl.lula epidèrmica que forma una protuberància petita.

PAPUS.- En certs fruits procedents d'un ovari ínfer, apèndix consistent en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d'esquames, o en una corona membranosa, provinent del calze.

PARACÀRPIC -A.-

PARAL.LELINERVI -ÈRVIA.- Dit de la fulla que té els nervis paral.lels o gairebé paral.lels entre ells.

PARASITISME.- Condició o qualitat de paràsit.

PARÈNQUIMA.- 1. Teixit vegetal fonamental format per cèl.lules vives, polièdriques, grosses i no lignificades, de funcions diverses: assimiladora, emmagatzemadora, etc. 2 parènquima en palissada Teixit constituït per cèl.lules parenquimàtiques llargues i primes juntes i amb molts cloroplastos, generalment ben desenvolupat sota l'epidermis de l'anvers de les fulles. 3 parènquima esponjós [o parènquima lacunar] Teixit format per cèl.lules parenquimàtiques separades per grans espais intercel.lulars.

PARIPINNAT -ADA.- Dit de la fulla pinnaticomposta que termina en dos folíols, que té els folíols en nombre parell.

PARTIT -IDA.- Dit de la fulla (o d'altres òrgans laminars) amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial (o, com en el cas de les fulles palmades, el punt d'inserció amb el pecíol) sense atenyer, però, aquell nervi (o aquell punt d'inserció).

PATENT.- Dit de l'òrgan (fulla, branca, etc.) que forma un angle molt obert amb l'eix que el suporta.

PAUCIFLOR -A.- Amb poques flors.

PECÍOL.- Cua de la fulla, que uneix el limbe a la base foliar o a la tija.

PECIOLAT -ADA.- Dit de la fulla proveïda de pecíol. 

PECIÒLUL.- Pecíol d'un folíol en una fulla composta.

PECTINAT -ADA.- Amb divisions que recorden les pues d'una pinta.

PEDAT -ADA.- Dit de la fulla profundament dividida en què de l'àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals successivament ramificats per la banda de fora.

PEDATISECTE.- Dit de la fulla pedada (o d'altres òrgans laminars) en que les divisions atenyen gairebé la base del limbe.

PEDICEL.- Qualsevol de les últimes divisions d'un peduncle ramificat.

PEDUNCLE.- Cua o suport d'una flor, d'un fruit o d'una inflorescència ben delimitada.

PÈL.- Tricoma.

PÈL ABSORBENT.- [o pèl radical] Prolongació filiforme del rizoderma en la zona pilífera de l'arrel.  

PELTAT -ADA.- Dit de la fulla que té el pecíol inserit al centre del limbe.

PÈNDUL.- Que penja.

PENNAT -ADA.- Pinnat.

PERENNANT.- Dit de la planta anual que pot esdevenir, en certes circumstàncies, perenne.

PERENNE.- Dit de la planta que viu tres o més anys.

PERENNIFOLI.- Que té les fulles perennes.

PERFOLIAT -ADA.- Dit de la fulla sèssil que rodeja per complet la tija de manera que sembla perforada per aquesta.

PERIANT.- Conjunt de peces estèrils que sovint envolta els elements fèrtils de la flor i consta de calze i corol.la.

PERICARPI.- Part del fruit que envolta la llavor, que pot ésser membranosa, carnosa, dura.

PERICICLE.- Capa parenquimatosa del cilindre central d'una planta, contigua a l'escorça.

PERIDERMA.- Conjunt de teixits originats pel fel.logen.

PERIGIN -ÍGINA.- Dit dels pètals i estams que semblen sortir al voltant de l'ovari, en les flors en què el receptacle ha pres la forma de copa.

PERIGONI.- Periant de les flors homoclamídies.

PERISPERMA.- En algunes llavors, teixit de reserva derivat de la nucel.la.

PERSONAT -ADA.- Dit de la corol.la bilabiada closa per una protuberància del llavi inferior denominada paladar.

PÈTAL.- Peça que forma la corol.la de la flor.

PETALOIDE.- Que té l'aparença o la textura d'un pètal.

PILORIZA.- Caliptra.

PILÓS.- Relatiu o pertanyent als pèls.

PINNA.- Part del limbe de les fulles de les falgueres pinnades, resultat de la divisió de primer grau.

PINNAT -ADA.- Compost de parts disposades als dos costats d'un eix com les barbes d'una ploma. Nervadura pinnada Nervadura en què els nervis secundaris surten lateralment d'un nervi medial o principal.

PINNATICOMPOST -A.- Dit de la fulla composta els folíols de la qual són disposats als dos costats del raquis.

PINNATÍFID -A.- Dit de la fulla o d'un altre òrgan laminar pinnatinervi amb divisions que no ultrapassen la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial.

PINNATILOBAT -ADA.- Pinnatífid però amb divisions o lòbuls més o menys arrodonits.

PINNATINERVI -ÈRVIA.- Dit de la fulla o d'un altre òrgan laminar amb un sol nervi principal, del qual arrenquen lateralment nervis secundaris.

PINNATIPARTIT -IDA.- Dit de la fulla o d'un altre òrgan laminar pinnatinervi amb divisions que arriben més enllà de la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial, però sense atènyer-lo.

PINNATISECTE -A.- Dit de la fulla o d'un altre òrgan laminar pinnatinervi amb divisions que arriben fins al nervi medial.

PÍNNULA.- Divisió de segon o tercer grau del limbe d'una fulla de falguera.

PINYOL.- Part interna, llenyosa, d'un fruit carnós, que sol corespondre a l'endocarpi.

PIXIDI.- Fruit capsular que s'obre segons una fissura transversal circular que en separa l'opercle.

PLACENTA.- 1. Part de l'ovari d'una planta on es desenvolupen els primordis seminals. 2 En els pteridòfits, protuberància de teixit foliar on es formen els sorus.

PLACENTACIÓ.- Disposició de les placentes, i per tant dels primordis seminals, en l'ovari i en els carpels.

PLÀNTULA.- 1. Embrió d'una planta en el començament del seu desenvolupament a conseqüència de la germinació de la llavor. 2. Planta molt jove.

PLASMALEMMA.- Membrana cel.lular de totes les cèl.lules, animals i vegetals.

PLEIOCÈFAL -A.- Que fa diversos capítols.

PLEOCASI.- Dit de la inflorescència cimosa en que per sota de l'eix principal, acabat en flor, es formen tres o més branques floríferes laterals.

PLOMALL.- Papus format de pèls.

PLUMÓS -OSA.- Dit dels pèls i d'altres òrgans filiformes que tenen ramificacions semblants a les barbes d'una ploma.

PLÚMULA.- Gemma apical de l'embrió.

PLURICARPEL.LAR.- Que consta de més d'un carpel.

POLIADELF.- Que té els estams reunits en diversos fascicles.

POLIÀNDRIA.- Dit de la flor que té vint estams o més.

POLIAQUENI.- Fruit constituit en conjunt per nombrosos aquenis, com el de les clemàtides o ranuncles.

POLICÀRPIC -A.- 1. Dit de la planta perenne que floreix i fructifica més d'una vegada. 2. Dit de la planta, la flor, etc., que té nombrosos carpels.

POLICÈFAL -A.- Que duu nombrosos capítols.

POLIDRUPA.- Fruit apocàrpic (o sincàrpic) en que cada carpel es converteix en una drupa més o menys concrescent.

POLIFOL.LICLE.- Fruit format per més d'un fol.licle originat per un gineceu apocàrpic.

POLÍGAM -A.- Dit de la planta que té flors hermafrodites i unisexuals.

POLISPERM -A.- Que té moltes llavors.

POL.LEN.- En els espermatòfits, polsim format en els microsporangis dels estams i constituït per cèl.lules germinals masculines, els grans de pol.len.

POL.LINI Massa de pol.len cerosa i compacta, formada per tot el contingut d'una teca.

POL.LINITZACIÓ.- Transport del pol.len des de l'estam fins a l'estigma (o al micròpil, en el cas de les gimnospermes).

POM.- Fruit carnós, complex, en la formació del qual intervenen els carpels i el receptacle, com la poma o la pera.

PORICIDA.- Dit de la dehiscència que s'acompleix per porus apicals.

PORUS.- 1. Petit orifici, gairebé imperceptible, esp. en una membrana vegetal. 2. porus aerífer Porus delimitat per algunes cèl.lules existents al sostre de les cambres aeríferes de les hepàtiques, visible amb una lupa. 3. porus areolat Perforació amb opercle mòbil a la paret de les cèl.lules del ligne.

PREFOLIACIÓ.- Posició de les fulles dins la gemma considerant cada fulla individualment.

PRIMORDI SEMINAL.- Òrgan que, després de la fecundació, es transforma en la llavor.

PROCUMBENT.- Dit de les tiges ajagudes a terra, però no arrelades.

PROSTAT -ADA.- Recolzat o més o menys ajagut a terra.

PRUÏNA.- Eflorescència cèria que recobreix la cutícula de certs òrgans vegetals, com les prunes o les fulles de col.

PSEUDOVIVÍPAR -A.- Dit de les plantes que produeixen en el lloc on hi hauria normalment el fruit, petites gemmes o plàntules que desprenent-se serveixen com a òrgans de multiplicació vegetativa. Aparentment pot semblar que hi ha hagut germinació de la llavor sobre la planta mateixa.

PUBÈRUL.- Proveït de pèls molt fins, cuts i escassos.

PULVÍNUL.- Adaptació en forma de coixí pròpia de diverses mates amb flor i molses acrocarpes.

RACEMÓS -OSA- Dit de les inflorescències l'eix de les quals creix indefinidament.

RADIAL.- Dit d'una disposició anàloga a la dels raigs d'una roda; que es desenvolupa uniformement al voltant d'un eix central.

RADIAT -ADA.- Actinomorf.

RADICANT.- Que produeix o pot produir arrels.

RADICEL.LA.- 1. Arrel petita. 2. Última divisió d'una arrel.

RADÍCULA.- 1. Radicel.la. 2. Rudiment radical de l'embrió.

RAFE.- Línia, a manera d'una costura, en la unió de dues parts d'un òrgan. 2 Fissura que es forma en la valva del frústul de moltes diatomees, relacionada amb el moviment de reptació.

RAFIDI.- Cristall d'oxalat càlcic que, reunit en fascicles, es troba a l'interior dels vacúols de certes cèl.lules vegetals.

RAÏM.- Conjunt de flors o de fruits i també de coses i àdhuc d'animals agrupats a la manera dels grans de raïm. 

RAMIFICACIÓ.- 1. Norma de producció de branques i disposició d'aquestes en un vegetal (un arbre, una alga filamentosa) o en una part vegetal (la nervadura d'una fulla). 2. Qualsevol de les branques o de les divisions de vasos i nervis que neixen d'un tronc comú.

RAQUIS.- 1. Nervi principal d'una fronda de falguera que perllonga el pecíol dins el limbe. 2. Eix principal d'una inflorescència.

RECEPTACLE.- 1. Tàlem floral. 2. Dilatació de l'eix d'una inflorescència compacta (com és ara el capítol de les compostes), damunt la qual s'insereixen les flors. 3. Dilatació del tal.lus de moltes algues brunes fucals, on estan excavats els conceptacles.

REFLEX -A.- Dit de la fulla, rama, etc., que es dirigeix enfora i avall.

REGULAR.- Actinomorf.

REL.- Part inferior d'una planta fanerògama o d'un pteridòfit, generalment enfonsada a terra, que creix en sentit oposat al tronc, desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients.

RENIFORME.- Que té forma de ronyó.

REPTANT.- Que repta.

RETINACLE.- Estructura que reté un òrgan o un teixit al seu lloc.

RETRORS -A.- Dirigit cap a la base de l'òrgan on és inserit.

RETÚS -USA.- D'àpex lleugerament emarginat.

REVERS.- Cara inferior o dorsal d'una fulla o d'un altre òrgan laminar. Oposat a l'anvers.

REVOLUT -A.- Dit de la fulla que, en la prefoliació, està enrotllada enfora; dit del marge foliar dels pètals, etc. quan es recorben cap a llur part inferior.

RIPIDI.- Monocasi les branques del qual neixen alternativament a banda i banda de l'eix i es disposen en un sol pla.

RIZODERMA.- Epidermis de l'arrel.

RIZOMA.- Tija horitzontal subterrània amb aspecte d'arrel.

ROSETA.- Conjunt de les fulles aglomerades radialment a la base de la planta o a l'àpex de la tija principal o de les branques laterals.

ROSTEL.- Òrgan de la flor de moltes orquídies que correspon a un estigma estèril i que sol formar una prominència bequeruda en el ginostem.

ROSULAT -ADA.- Proveït de rosetes.

ROTACI -ÀCIA.- Dit de la corol.la gamopètala i actinomorfa de tub curt i limbe pla.

RUDERAL.- En ecologia, pertanyent als voltants dels habitatges i a altres indrets molt alterats per l'acció humana o dels animals domèstics.

RUNCINAT -ADA.- Dit de la fulla o un altre òrgan laminar dividit de manera pinnada i amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base.