SAGITAT -ADA.- Dit de la fulla o altre òrgan laminar que té forma de sageta.

SÀMARA.- Fruit aqueniforme proveït d'una prolongació membranosa en forma d'ala, la qual facilita la seva dispersió.

SAPRÒFIT.- Dit de l'organisme que viu i es nodreix d'altres organismes morts o de qualsevol mena de restes orgàniques en descomposició, en què troba els elements necessaris i la font d'energia, és a dir, els enllaços químics.

SEDÓS.- Dit d'una superfície coberta de pèls fins i brillants.

SEGMENT.- Cadascuna de les parts que hom distingueix en el limbe d'una fulla profundament dividida (pinnatisecta, pinnatipartida, etc.). 2. Cadascuna de les porcions ben delimitades (mericarps) d'un loment.

SEMENT.- Llavor.

SEMIAMPLEXICAULE.- Gairebé amplexicaule.

SEMIVERTICIL.LAT -ADA.- Que fa mitjos verticils.

SEMIÍNFER -A.- Dit de l'ovari soldat només parcialment amb el tàlem (còncau) de la flor.

SÈPAL.- Qualsevol de les peces que componen el calze d'una flor.
 
SEPALOIDE.- Que té aspecte de sèpal.

SEPTE.- Paret que separa dues cavitats o dues masses de teixit més tou. Envà.

SERPENTEJANT.- Anar, estendre's, segons una línia sinuosa. Llargament reptant.

SERRAT -ADA.- Dit de les fulles o altres òrgans els marges de les quals presenten dents agudes i molt pròximes, com les d'una serra.

SERRULAT -ADA.- Finament serrat.

SETA.- Pèl llarg i rígid similar a una cerra. 2. Pedicle filamentós que sosté la càpsula esporífera dels esporòfits de les molses i hepàtiques.

SICONI.- Infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o menys carnós, amb una obertura apical, a les parets internes del qual són inserits els fruits veritables, com és el cas de la figa.

SILÍCULA.- Síliqua que és gairebé tan ampla com llarga.

SILIQUA.- Fruit capsular allargat, bicarpel.lar i dehiscent en dues valves.

SIMPLE.- No dividit en parts; dit especialment de les fulles i altres òrgans laminars.

SIMPODI.- Tipus de ramificació en què els successius eixos aturen el creixement i són substituïts per eixos laterals.

SINCÀRPIC.- Que té els carpels concrescents en un sol ovari.

SINÈRGIDA.- Qualsevol de les dues cèl.lules situades, en el sac embrionari, al costat de l'ovocèl.lula.

SINFISANDRE.- D'estams soldats entre ells.

SINGENÈSIC -A.- D'anteres soldades entre elles. 

SINUAT -ADA.- Que té les vores sinuoses.

SINUS.- Entrant del marge d'una fulla o d'un altre òrgan. Escotadura.

SOROSI.- Infrutescència carnosa derivada de la concrescència de diversos fruits simples entre ells i amb l'eix comú.

SORUS.- Qualsevol dels grups d'esporangis que apareixen al revers de les fulles de moltes falgueres, de forma i aspecte característics.

SUBARBUST.- Planta més o menys llenyosa, baixa, de tronc curt que treu branques prop de terra, com la farigola o el romaní. Mata.

SÚBER.- Teixit secundari, cortical, de funció protectora, que substitueix l'epidermis en el creixement secundari i que és originat externament pel fel.logen.

SUBERINA.- Èster polimèric d'àcids grassos i oxoàcids, característic del suro, que es troba a la paret de moltes de les cèl.lules del súber.

SUBERÓS -OSA.- 1. Semblant al suro. 2, Que conté súber.

SUBSÈSSIL.- Gairebé sèssil.

SUCULENT -A.- Dit de les fulles (i altres òrgans vegetals) que contenen una gran quantitat de teixits aqüífers, la qual cosa fa que siguin molt gruixudes. i abundants en suc.

SÚPER -A.- Dit de l'ovari o gineceu unit al tàlem només per la base, de manera que resta per sobre dels altres verticils florals.

TAL.LUS.- Aparell vegetatiu d'organització relativament simple, pluricel.lular, amb parts poc o molt diferenciades morfològicament i funcionalment (però mai constituït per arrel, tija i fulles veritables), propi de les algues pluricel.lulars, fongs i líquens.

TÀXON.- Qualsevol entitat taxonòmica reconeguda pels codis internacionals de nomenclatura botànica, zoològica i bacteriològica.

TAXONOMIA.- 1. Part de la història natural que tracta de la classificació dels animals i de les plantes. 2. Classificació, les seves lleis i els seus principis.

 TECA.- 1. Qualsevol de les meitats de l'antera que porten els sacs pol.línics. 2. Qualsevol de les dues parts encaixades del frústul de les diatomees.

TEIXIT.- Qualsevol dels diversos agregats de cèl.lules que formen les parts anatòmiques dels cossos organitzats.

TÈPAL.- Qualsevol de les peces d'un periant homoclamidi o monoclamidi.

TETRADíNAM -A.- Que té sis estams, quatre més llargs que els altres dos.

TETRÀMER -A.- Que consta de quatre parts o peces.

TIJA.- Òrgan de les plantes cormofítiques, generalment cilíndric i aeri, que porta les fulles.

TOMENT.- Conjunt dens de pèls que formen com una borra.

TOMENTÓS.- Cobert de tricomes molt atapeïts i curts.

TORULÓS -OSA.- Que presenta protuberàncies seriades com un collaret o rosari. Moniliforme.

TRANSPIRACIÓ.- Procés fisiològic consistent en l'eliminació per evaporació d'una gran part de l'aigua absorbida per les plantes.

TRÀQUEA.- Vas lígnic obert i allargat, format per la superposició de cèl.lules mortes que han perdut les parets transversals.

TRAQUEIDA.- Vas lígnic unicel.lular de parets transversals obliqües, generalment proveïdes de porus areolats.

TRICOMA.- Formació epidèrmica semblant a un pèl.

TRIFOLIAT -ADA.- Compost de tres folíols.

TRÍGON -A.- Triquetre.

TRILOBAT -ADA.- Dividit en tres lòbuls, proveït de tres lòbuls.

TRÍMER -A.- Que consta de tres parts o peces.

TRIQUETRE.- Trígon, que presenta tres angles aguts.

TRUNCAT -ADA.- Dit de les fulles i altres òrgans terminats en una vora o secció transversal recta o plana, com si haguessin estat escapçats.

TUB CRIBRÓS.- Cèl.lula floemàtica allargada, especialitzada en la conducció de la saba elaborada.

TUBERCLE.- Òrgan caulinar subterrani, engruixit i amb un parènquima carregat de substàncies de reserva.

TUBERCULAT -ADA.- Proveït de tubercles (prominències arrodonides) a la seva superfície.

TUBERÓS -OSA.- 1. Que té tubercles. 2. Tuberiforme. 3. Recobert de tubercles o tuberositats, nodós.

TUBULÓS -OSA.- Semblant a un tub; compost de parts tubulars.

TÚNICA.- Embolcall o tegument. 2. Cadascuna de les fulles carnoses que componen certs bulbs i que envolten l'ull central.

TURIÓ.- Brot tendre que neix d'un rizoma.

UMBEL.LA COMPOSTA.- Umbel.la que té els radis terminats en una umbèl.lula.

UMBÈL.LULA.- Umbel.la que hi ha a l'extrem de cada radi d'una umbel.la composta.

UMBILICAT - ADA.- Dit de l'òrgan o la part vegetal que presenta una depressió comparable a la del llombrígol. 2. En els líquens, dit del tal.lus còncau i unit al substrat per un sol punt.

UNCINAT -ADA.- Dit del pèl, o altra estructura, que és encorbat de la punta, com un ganxo.

UNISEXUAL.- Dit de l'organisme que només té un aparell reproductor masculí o bé femení. 

UNGLA.- Part inferior, generalment estretida, d'un pètal.

URCEOLAT -ADA.- En forma d'olla o de gerro panxut.

UTRICLE.- Embolcall vesiculós de l'ovari, i posteriorment del fruit, de les plantes del gènere Carex.

VALVA.- 1 Qualsevol de les parts que es formen en obrir-se els fruits secs i dehiscents longitudinalment. 2. Cara superior o inferior del frústul de les diatomees, normalment perpendiculars a les bandes laterals (pleures) per on s'encaixen les dues teques.

VASCULAR.- Relatiu o pertanyent als vasos de les plantes

VELLUTAT.- Suau al tacte com el vellut.

VENA.- Nervi.

VERNACIÓ.- Prefoliació.

VERTÍCIL.- Conjunt de fulles o d'òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.

VERTICIL.LASTRE.- Conjunt d'òrgans que en aparença formen un verticil.

VIL.LÓS -OSA.- Pilós.

VITA (OLEÍFERA).- Conducte secretor de les umbel.líferes (i dels fruits d'algunes compostes).

VIVAÇ.- 1. Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. 2. Perenne.

ZIGOT.- Cèl.lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d'un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació, ou.

ZOOCECIDI.- Cecidi produït per un paràsit animal.

ZOOCÒRIA.- Disseminació dels fruits, les espores o les llavors dels vegetals duta a terme pels animals.

ZOOFÍLIA.- Pol.linització realitzada mitjançant la intervenció dels animals.