EIX.- Dit dels òrgans vegetals que solen presentar aspecte aproximadament de cilindre estret, principalment la tija i la rel.

ELEOSOMA.- Excrescència oleífera d'alguns fruits o llavors de dispersió zoocora.

EL.LÍPTIC -A.- Que té la forma d'una el.lipse. 

EMARGINAT -ADA.- Que presenta a l'àpex una osca o entrant poc profund.

EMBEINADOR.- Dit de la fulla la beina de la qual envolta la tija.

EMBRIÓ.- Organisme viu des de l'estat d'òvul fecundat, o bé activat durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta o és capaç de portar una vida independent.

EMERGÈNCIA.- Qualsevol sortint dels òrgans vegetals en la formació del qual inetervenen, a més de l'epidermis, algun o alguns teixits subepidermics.

ENDEMISME.- Tàxon de distribució restringida, els individus del qual viuen exclusivament dins els límits d'un territori determinat.

ENDOCARPI.- Capa interna del pericarpi del fruit.

ENDODERMA.- Full embrionari intern format per cèl.lules que provenen del blastoderma.

ENDOSPERMA.- Teixit nutritiu format a l'interior del sac embrionari.

ENFILADÍS -ISSA.- Que s'enfila per un tronc, un aspre, etc., arrapant-s'hi o entortolligant-s'hi.

ENSIFORME.- En forma d'espasa.

ENTER -A.- Sencer.

ENTOMOFÍLIA.- Pol.linització en què el transport del pol.len és fet per insectes.

ENTRENÚS.- Espai o interval entre dos nusos.

EQUINULAT -ADA.- Que té la superfície coberta de petites pues o agullons.

EPICARPI.- Coberta exterior del fruit, la capa més externa del pericarpi, que ordinàriament forma la pell.

EPIDERMIS.- Teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.

EPIGEA.- Que viu o es desenvolupa per damunt de terra.

EPIGIN -ÍGINA.- Dit dels sèpals, pètals i estams aparentment situats sobre l'ovari i, per tant, d'ovari ínfer.

EPISPERMA.- Coberta externa d'una llavor.

ERECTE -A.- Dret, en posició vertical.

ERICOIDE.- Semblant a un bruc o a les fulles de bruc.

ERIÇAT -ADA.- Cobert de pues o de pèls rígids.

ERIÒPODE -A.- Dit de la planta (sobretot del gènere Hieracium) proveïda a la seva part basal de llargs pèls llanosos. Contraposat a gimnòpode.

ESCABRE -A.- Molt raspós.

ESCÀBRID -A.- Lleugerament escabre.

ESCAPUS.- Cama, tija sense fulles que arrenca d'un bulb, d'una roseta basal, etc., i que porta al seu àpex les flors.

ESCARIÓS -OSA.- Dit de l'òrgan foliaci membranós, més o menys translúcid i generalment sec i rígid.

ESCIÒFIL -A.- Dit del vegetal adaptat a viure en condicions de baixa lluminositat.

ESCLERÈNQUIMA.- Teixit vegetal mecànic o de sosteniment, format per cèl.lules de paret engruixida i sovint lignificada.

ESCORÇA.- 1. Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. 2. Conjunt dels teixits situats externament al càmbium vascular.

ESCORPIOIDE.-  Semblant a un escorpí.

ESCUDET.- Part terminal de les esquames d'una pinya, sovint boteruda o piramidal, l'única visible quan la pinya és tancada.

ESCUTEL.LIFORME.- En forma de petit escut.

ESPÀDIX.- Espiga d'eix gruixut, més o menys carnós, de flors generalment unisexuals i diminutes o poc aparents, sovint envoltada d'una espata.

ESPARS -A.- Que no forma part d'un conjunt, no fa joc, solt.

ESPATA.- Bràctea que envolta l'espàdix i que sovint és grossa i vistosa.

ESPATULAT -ADA.- De forma semblant a la d'una espàtula.

ESPERÓ.- Prolongació tubular i tancada d'un verticil periantal i que sol contenir nèctar.

ESPERONAT -ADA.- Proveït d'esperó o d'esperons. 

ESPICIFORME.- Que té forma d'espiga.

ESPÍCULA.- Inflorescència elemental de les gramínies, formada típicament per flors reunides en espiga i protegides a la base d'aquesta per dues bràctees.

ESPIGA.- 1.Inflorescència formada per la reunió de flors sèssils disposades al llarg d'un eix. 2. Conjunt de grans disposats al llarg d'un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.

ESPIGUETA.- Inflorescència peculiar de les gramínies, formada per flors reunides en espiga i protegides a la base d'aquesta per dues bràctees.

ESPINA.- Qualsevol dels apèndixs durs i aguts que presenten algunes plantes. 2. Òrgan endurit i punxegut que prové de la metamorfosi d'una tija (espina caulinar), d'una fulla (espina foliar), etc., està lignificat i posseeix teixit vascular.

ESPORA.- Element reproductor dels vegetals (principalment dels criptògams), en general unicel.lular (però pluricel.lular en alguns fongs), que dóna lloc directament a un nou individu.

ESPORANGI.- Receptacle dins el qual es produeixen una o més espores.

ESPOROCARP.- Fructificació d'alguns vegetals criptògams.

ESPOROFIL.LE.- Fulla d'un esporòfit de planta vascular, sobre la qual es formen els esporangis.

ESPORÒFIT.- 1. Planta que es reprodueix per espores. 2 En les plantes amb alternança de generacions, individu pertanyent a la generació que fa espores asexuals i que és diploide. 3 Fase diploide pròpia de les plantes que presenten alternança de generacions, que pot formar esporangis.

ESQUAMA.- Apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.

ESQUIZOCARP.- Fruit indehiscent, provinent d'un pístil pluricarpel.lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascun una sola llavor.

ESQUIZOGÈNESI.- Multiplicació mitjançant una simple divisió.

ESTAM.- Òrgan fèrtil de les plantes amb flors que porta els sacs pol.línics i sol constar d'antera i de filament.

 ESTAMINODI.- Estam estèril.

ESTELAT -ADA.- En forma d'estel o d'estrella.

ESTENDARD.- Pètal superior de les corol.les papilionàcies.

ESTIGMA.- Part apical del pistil de la flor que rep el pol.len.

ESTIL.- Prolongament filiforme de l'ovari, que sosté l'estigma.

ESTILOPODI.- Disc format per les bases engruixides dels estils, que corona l'ovari i el fruit de les umbel.líferes.

ESTIPEL.LA.- Apèndix, a manera de petita estípula, que apareix en algunes fulles compostes a la base de cada folíol o segment principal.

ESTÍPIT.- 1, Tronc sense branques terminat en un ram de fulles, com el de la palmera. 2 Peu d'un òrgan. 3 Peduncle propi de les algues brunes laminars, de secció rodona o aplanada, generalment amb cèl.lules conductores, que sosté la làmina.

ESTÍPULA.- Qualsevol dels apèndixs, generalment foliacis i en nombre de dos, que s'insereixen a dreta i a esquerra del punt d'inserció d'una fulla.

ESTOLÓ.- Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.

ESTOLONÍFER -A.- Que fa estolons.

ESTOMA.- Estructura de l'epidermis dels òrgans verds, esp. de les fulles, de les plantes superiors, formada per dues cèl.lules oclusives, portadores de cloroplasts, que limiten una obertura (l'ostíol) que s'obre o es tanca segons la turgència d'aquelles.

ESTRÒBIL.- Òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen helicoïdalment (o cíclicament) una sèrie de peces fèrtils, com és ara el con o pinya de les coníferes.

ETERI.-

EXINA.- Paret exterior de la coberta d'un gra de pol.len.

EXOCARPI.- Epicarpi.

EXSERT -A.- Que sobresurt d'un òrgan; dit especialment dels estams que ultrapassen el periant.

EXTRAVAGINAL.- En algunes gramínies, dit dels brots que creixen per fora de la beina foliar, havent-la prèviament travessat.

EXTRORS.- En les flors, dit de l'antera dirigida cap a l'exterior.

FASCICULAT -ADA.- Disposat en fascicles, fascicular. 

FECUNDACIÓ.- Procés inherent a la reproducció sexual en què es produeix la unió de dues cèl.lules haploides o gàmetes a fi d'originar una cèl.lula diploide o zigot, d'on sorgirà un nou individu.

FEIX CONDUCTOR.- Conjunt d'elements conductors de la saba de les plantes disposats a manera de feix.

FEL.LÒGEN.- Meristema secundari que dóna naixença exteriorment al suro i interiorment al fel.loderma.

FIBRA.- Cèl.lula vegetal generalment morta, molt allargada, de parets gruixudes i sovint lignificades, que té una funció mecànica.  

FILAMENT.- Part inferior, generalment filiforme de l'estam d'una flor.

FIL.LOCLADI.- Tija plana amb aspecte de fulla, de la qual fa les funcions, com la del galzeran.

FIMBRIAT -ADA.- Proveït d'una franga de fímbries (lacínies o segments molt estrets).

FISTULÓS -OSA.- Que presenta un canal interior.

FLABEL.LAT -ADA.- Que té forma de ventall obert.

FLEXUÓS -OSA.- Que presenta curvatures en diversos sentits.

FLOCÓS -OSA.- Cobert de pèls curts i embolats a manera de flocs.

FLOEMA.- Teixit vegetal conductor constituït pels vasos liberians i per cèl.lules vives i que porta la saba elaborada.

FLOR.- Part d'una planta fanerògama que consta dels òrgans de reproducció (estams, pistils) i de les cobertes protectores d'aquests òrgans (calze, corol.la).

FLORACIÓ.- Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.

FLORÍFER -A.- Que lleva flors.

FLÒSCUL.- Qualsevol de les floretes tubuloses que componen, sovint limitades a la part central, el capítol d'una planta de flors compostes.

FOLIACI -ÀCIA.- Que té la natura o la textura d'una fulla.

FOLIACIÓ.- Acció de treure les fulles un vegetal.

FOLIAR.- Que forma part de la fulla d'una planta.

FOLÍOL.- 1. Qualsevol de les divisions d'una fulla composta. 2 Òrgan petit que té la forma de fulla.

FOLIÓS -OSA.- Fullós.

FOL.LICLE.- Fruit sec monocarpel.lar que s'obre per una sola fissura longitudinal, corresponent a la sutura ventral del carpel.

FOVEOLAT -ADA.- Que presenta fòvees (petites depressions o fossetes).

FRONDA.- Part foliàcia d'una falguera, generalment dividida i en forma de ploma d'ocell. 2 Tal.lus foliaci d'un liquen, d'una molsa, d'una hepàtica, etc. 3. Cos vegetatiu, verd i més o menys foliaci, de les llentilles d'aigua (gènere Lemna).

FRUIT.- En les plantes angiospermes, producte de la fecundació que conté les llavors, originat bàsicament pel desenvolupament de l'ovari, de forma i consistència diverses segons les espècies.

FUNICLE.- Òrgan filiforme que uneix el primordi seminal al carpel.

GAMETÒFIT.- En les plantes amb alternança de generacions, dit de l'individu pertanyent a la generació que fa gàmetes, típicament haploide.

GAMOPÈTAL -A.- Que té els pètals soldats en més o menys gran extensió.

GAMOSÈPAL -A.- Que té els sèpals soldats en major o menor extensió.

GEMMA.- 1. Òrgan que origina una tija, una branca o una flor. 2. Cèl.lula filla de diversos llevats, originada per gemmació.

GENICULAT-ADA.- Dit de la tija colzada, primer estesa i després redreçada.

GENISTOIDE.- Semblant a la ginesta pel seu aspecte.

GEOBOTÀNICA.- Part de la botànica que estudia la distribució de les plantes i de les comunitats vegetals en la superfície de la Terra i les causes d'aquesta distribució.

GEÒFIT.- Planta les gemmes perdurables de la qual passen l'hivern sota terra.

GERMINACIÓ.- Acció de germinar.

GERMINAR.- Llavor o espora que comença a créixer o desenvolupar-se.

GIMNÒPODE -A.- Dit de la planta (sobretot del gènere Hieracium) que no presenta pilositat a la base de la tija. Contraposat a eriòpode.

GINECEU.- Conjunt dels carpels d'una flor.

GINOSTEM.- En la flor de les orquídies, part constituïda conjuntament pels estams i l'estil, tots concrescents.

GIPSÍCOLA.- Que viu preferentment en terrenys guixencs.

GLABRE -A.- Mancat de pèls.

GLABRESCENT.- Gairebé glabre.

GLÀNDULA.- Cèl.lula o conjunt de cèl.lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un o més líquids que actuen fora d'elles.

GLANDULAR.- Glandulós. Que té glàndules.

GLANDULÓS -OSA.- Glandular. Que té glàndules.

GLOMÈRUL.- Inflorescència formada per moltes flors petites densament agrupades en una massa compacta.

GLUMA.- Bràctea situada a la base de les espiguetes de les gramínies.

GLUMEL.LA.- Qualsevol de les dues peces estèrils que formen part de la flor de les gramínies.

GLUMEL.LULA.- Qualsevol de les dues peces que es troben sovint a la base de l'ovari en les gramínies.

GLUMIFLORES.- 1. Dit d'una planta que té les espigues protegides per glumes. 2. Grup sistemàtic en què alguns autors engloben les famílies de les ciperàcies i les gramínies per la similitud en el port i per l'estructura floral.

GORJA.- Estrenyiment d'un calze gamosèpal, d'una corol.la gamopètala, etc.

HASTAT -ADA.- En forma d'alabarda.

HAUSTORI.- Òrgan vegetal capaç d'absorbir substàncies nutritives, com la rel xucladora d'una planta paràsita, certes hifes dels fongs, etc.

HELIÒFIL.- Que necessita sol o una forta il.luminació per al desenvolupament.

HEMICRIPTÒFIT.- Planta amb les gemmes hivernants a nivell de terra.

HEMIPARÀSIT.- Dit de la planta parcialment paràsita.

HERBA.- Planta la tija de la qual no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos.

HERBACI -ÀCIA.- Amb aspecte o amb característiques d'herba.

HERMAFRODITA.- Que té els òrgans dels dos sexes.  

HESPERIDI.- Fruit carnós dels cítrics, d'epicarpi prim, de mesocarpi esponjós i d'endocarpi dividit en grills sucosos, com la taronja i la llimona.

HETEROFÍL.LIA.- Que presenta fulles de forma diversa.

HETEROSPORI -ÒRIA.-  En les plantes superiors, capacitat per a formar dos tipus d'espores, les megàspores, que donaran un gametòfit femení, i les micròspores, que donaran un gametòfit masculí.

HETEROSTÍLIC -A.- Dit de les plantes (i de les flors) que tenen estils de longitud diversa segons els individus.

HETEROTRÒFIA.- Nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats biològiques, només incorporen del medi productes orgànics.

HIDROCÒRIA.- Disseminació dels fruits, les espores o les llavors dels vegetals, duta a terme per l'aigua.

HIDROFILA.- Que viu dins l'aigua

HIDRÒFIT.- Planta que viu a l'aigua.

HÍLUM.- Senyal en el punt d'unió del primordi seminal amb el funicle.

HIPANT.- Tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.

HIPERTRÒFIA.- Desenvolupament excessiu d'un òrgan o d'una part d'un òrgan.

HIPOGEA.- Que viu o es desenvolupa sota terra.

HIPOGIN -ÒGINA.- Inserit sota l'ovari, dit especialment de la flor d'ovari súper.

HIPSOFIL.LE.- Fulla més o menys modificada de la regió florífera de la planta, com ara les bràctees i les espates.

HIRSUT -A.- Dit del pèl dur i aspre. Híspid.

HÍSPID -A.- Cobert de pèls drets i rígids, gairebé punxents.

HISTOLOGIA.- Branca de la biologia que estudia la composició i l'estructura microscòpica dels teixits orgànics.

HOMOCLAMIDI -ÍDIA.- Dit del periant (i, per extensió, de la flor) que té totes les peces iguals.

HOMOSTÍLIC -A.- Dit de les plantes i de les flors que fan els estils de longitud equivalent a tots els individus
 

IMBRICAT -ADA.- Disposat com les teules d'una teulada.

IMPARIPINNAT -ADA.- Dit de la fulla pinnada que té els folíols en nombre imparell, és a dir, que termina en un folíol.

INCÍS -ISA.- Fes, dividit poc profundament.

INCLÚS -USA.- Dit dels estams i dels estils que no sobresurten del periant.

INDEHISCENT.- Que no s'obre espontàniament. Oposat a dehiscent.

ÍNFER -A.- Dit de l'ovari que resta embolcat pel receptacle i sobre el qual semblen inserits els altres verticils florals.

INFLORESCÈNCIA.- Sistema de tiges especialitzat que porta un conjunt de flors.

INFRUTESCÈNCIA.- Conjunt de fruits més o menys distintament i densament agrupats.

INFUNDIBILIFORME.- Que té la forma d'un embut.

INNOVACIÓ.- Brot d'una planta, sobretot quan neix de la base.

INSECTÍVOR.- Que es nodreix d'insectes

INTINA.- Paret interna de la coberta del gra de pol.len.

INTRAVAGINAL.- En algunes gramínies, dit dels brots que s'originen i creixen per dins de les beines foliars.

INTRORS -A.- Dit de l'antera que té les teques dirigides de cara a l'eix de la flor.

INVOLUCEL- Involucre secundari o conjunt de bractèoles que acompanya les umbèl.lules de les umbel.líferes.

INVOLUCRE.- Conjunt de bràctees que acompanyen algunes flors o inflorescències, com les umbel.les de les umbel.líferes.

INVOLUT -A.- Amb els marges incurvats o més o menys enrotllats cap a la cara superior.

ISOSPORI -ÒRIA.- En els pteridòfits, producció d'una sola mena d'espores que origina protal.lus amb anteridis i arquegonis com és el cas de les falgueres. Oposat a heterospori.

LACERAT -ADA.- Dit de les fulles i d'altres òrgans laminars que tenen les vores profundament i irregularment retallades.

LACÍNIA.- Segment estret en què es divideixen certes fulles i altres òrgans laminars.

LACINIAT -A.- Dividit en lacínies.

LANCEOLAT -ADA.- Que té forma de ferro de llança.

LANUGINÓS -OSA.- Cobert de borrissol o de pèl molt fi.

LÀTEX.- Líquid lletós, ordinàriament blanc, que es troba en certes cèl.lules i conductes d'algunes plantes i fongs.

LATISEPTE -A.- Bipartit per un envà (septe) ample; dit principalment de les silícules comprimides en què el septe longitudinal és paral.lel als costats amples. Oposat a angustisepte.

LIGNE.- Conjunt de vasos lignosos d'una planta que condueixen  o han conduït la saba bruta.

LIGNIFICAT -ADA.- . Que té caràcter de ligne o de fusta, que òsseeix una quantitat important de teixits d'aquest caràcter.

LIGNINA.- Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà, i que forma part de la paret cel.lular de moltes cèl.lules vegetals. a les quals confereix duresa i resistència.

LIGNÓS -OSA.- En botànica, llenyós.

LÍGULA.- 1. Corol.la en forma de llengueta que presenten de vegades les flors de les compostes. 2. Apèndix de la fulla, en la junció del limbe i el pecíol, característic d'algunes famílies vegetals.

LIMBE.- Làmina verda que constitueix la part principal de la fulla.

LIRAT -ADA.- Dit de la fulla pinnatisecta que té el segment terminal més gran que els laterals.

LISIGEN -ÍGENA.- Dit de l'espai intercel.lular originat per la dissolució de cèl.lules.

LISIGÈNESI.- Formació d'espais intercel.lulars, espais secretors, etc., produïts per la disgregació o disolució d'una o varies cèl.lules.

LLANÓS -OSA.- Cobert d'apèndixs semblants a llana.

LLAVI.- Lòbul d'una corol.la, d'un calze.

LLAVOR.- 1. Part del fruit que, desenvolupant-se en condicions adequades, dóna naixença a una planta. 2. Primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare.

LLEGUM.- Fruit monocarpel.lar característic de les papilionàcies, les mimosàcies i les cesalpiniàcies, de tavella dehiscent en dues valves.

LLENYÓS -A.- Que consisteix en fusta.

LLIURE.- Dit de les peces florals que no són soldades entre elles ni amb altres de contigües.

LOBAT -ADA.- En forma de lobus.

LÒBUL.- Part més o menys sortint d'un òrgan, d'un apèndix, etc., limitada per un séc profund o bé destacada per la seva forma arrodonida.

LÒCUL.- Compartiment d'un òrgan, (especialment d'un ovari, d'un fruit, etc.).

LOCULICIDA.- En les plantes, dit de la dehiscència d'una càpsula que s'obre longitudinalment pels nervis medials dels carpels.

LOMENT.- Síliqua o llegum dividit en articles monosperms.